tag:blogger.com,1999:blog-3332820866602646762024-02-07T20:56:18.260+01:00i al cantó han xiulatPatríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.comBlogger30125tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-35721965757635794072022-10-09T14:43:00.003+02:002022-10-09T14:43:59.435+02:00NINGÚ<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Sant Dionís, hui, 9 d'octubre, i em pregunte, ara, si he estimat mai algú, o si no he estimat ningú. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">En un diumenge solitari, en el que no només estic sola, sinó que també me sent sola, em pregunte si el que estimava era estimar. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Em pregunte si quan volia, era voler. I em pregunte què és voler i faig un glop a la cervesa, i el gat em passa per les cames i amb un somriure li dic que no és d'aquest voler del que dubte, i el somriure s'esvaeix i faig un altre glop a la cervesa. I mire a l'infinit. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Mirar a l'infinit m'ordena les idees. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">Hui, no funciona. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">No identifique el sentiment de hui, si és tristor o decepció, pot ser acompanyada d'un bri d'esperança de pensar que la incertesa ve donada per no haver sentit mai un sentiment tan fort que mai acaba. <br /><br />Mai he tingut un amor romàntic sense data de caducitat. <br /><br />És trist pensar que no he conegut el que és estimar de veritat, però més trist encara és que si ho haja conegut i que em resulte tan banal eixa cosa a la que se li dediquen llibres, poemes, cançons i, fins i tot, suïcidis. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;">El temps dirà, imagine i vull pensar. </div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><div class="separator" style="clear: both; text-align: left;"><br /></div><br /> <p></p>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-3017208956580055702017-08-04T22:37:00.000+02:002017-08-04T22:37:45.513+02:00BallemDisfrutem ballant açò que hem volgut ballar tantes vegades.<br />
Ballem açò que no té nom, inventem els passos segons canvie la música.<br />
<br />
Disfrutem de sentir les mans a la cintura i la respiració a l'orella<br />
mentre el compàs ens porta on siga que hagem d'anar.<br />
<br />
Potser no inventem cap ball, potser no acabem cap cançó,<br />
però ballem fins que no aguanten més els nostres peus,<br />
fins que ens falte l'aire, mentre ens faça mal tot de tant de riure.<br />
<br />
Escoltem el ritme, deixem-nos portar,<br />
oblidem com són la salsa, el tango, el vals.<br />
<br />
Inventem els nostres passos segons canvie la música.<br />
<br />
<br />Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-19286556965305699232017-06-19T10:03:00.000+02:002017-06-19T10:08:49.069+02:00...<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0l8CcN0XWK52YzJyKuzwsqtuV8YUEc2xF1g0mpG5ccist_LUm3fJBK2CmcHw5sY-PU1RaFhoRiCg_gfEXPHvfzW7WOx8whJDuZgx8jVR-nnQmwlZu_fojO4yom-9OwJ9fl7xmVpYYr2A/s1600/DSC_3503.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1073" data-original-width="1600" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0l8CcN0XWK52YzJyKuzwsqtuV8YUEc2xF1g0mpG5ccist_LUm3fJBK2CmcHw5sY-PU1RaFhoRiCg_gfEXPHvfzW7WOx8whJDuZgx8jVR-nnQmwlZu_fojO4yom-9OwJ9fl7xmVpYYr2A/s200/DSC_3503.JPG" width="200" /></a><br />
<br />
Tinc un dolor endins que em dona fred i calor<br />
em crema l'estómac i em congela l'ànima.<br />
En quin percentatge son responsables, no ho sé,<br />
la ressaca, el fracàs o la incertesa,<br />
decorats per la tèbia sensació de culpa<br />
en un diumenge insensible. <br />
<br />Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-90759745010764991172017-03-11T17:34:00.000+01:002017-03-11T17:34:26.964+01:00Les tendres esperes es tornaven amargues al ritme que els batecs del meu cor s'aminoraven davant la decepció de no veure't entrar més per la porta.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-41198554018576614682017-01-16T11:19:00.000+01:002017-01-16T11:19:13.857+01:00PRESENTACIÓ<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQyHH8MsXeGb0rI5WuDnWMJRRPQkLmS1dt4iPpyC64NfRXChtZtUYDShKM6mCeyr_k6OkfBQcYCJFPcHFkc_vg2ZQBJcSX9aP4wRCTHRPwqDY7a728SvmD-QdYoRARe7a0fI9k44bjOVs/s1600/DSC_3502.JPG" imageanchor="1" style="clear: left; float: left; margin-bottom: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="133" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQyHH8MsXeGb0rI5WuDnWMJRRPQkLmS1dt4iPpyC64NfRXChtZtUYDShKM6mCeyr_k6OkfBQcYCJFPcHFkc_vg2ZQBJcSX9aP4wRCTHRPwqDY7a728SvmD-QdYoRARe7a0fI9k44bjOVs/s200/DSC_3502.JPG" width="200" /></a>Arribat aquest moment sent la imperiosa necessitat de començar la incòmoda tasca de saber qui sóc.<br />
El primer pas quan es coneix una persona és la presentació.<br />
<br />
- Em presente: sóc jo i no sé qui sóc<br />
- Encantada<br />
<br />
<br />Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-58623699772879498772017-01-13T11:10:00.000+01:002017-01-13T11:10:08.555+01:00FRED<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8SKW2QB8xsD9D5Fo5xSqzyAWpYHomBiOYjurbGyiS2unSogoAys2FzhPE165xF_INHtQqteAeXsCRrRj8mdqUP-4pREPCbvvzuFXz3R_uk9-9Vc4G8q08eI3dnHMlyeS_aNkfmne0nY/s1600/DSC_4642.JPG" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="214" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhp8SKW2QB8xsD9D5Fo5xSqzyAWpYHomBiOYjurbGyiS2unSogoAys2FzhPE165xF_INHtQqteAeXsCRrRj8mdqUP-4pREPCbvvzuFXz3R_uk9-9Vc4G8q08eI3dnHMlyeS_aNkfmne0nY/s320/DSC_4642.JPG" width="320" /></a>Com el fred ens va envaïr no ho sé,<br />
com es va apagar el sol al nostre càlid desert sense nits, no ho puc explicar.<br />
<br />
Desitjava amb tanta força un final diferent, que m'amargava profundament saber amb tota certesa que no tornariem a aquell ahir on tot estava ple de llum.<br />
<br />
Malgrat tot no aconseguia veure un final, ni un futur, ni un altre principi.<br />
La pausa, el fred, m'estava matant.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-84894694348880724152015-05-03T09:50:00.000+02:002015-05-03T09:50:56.671+02:00Et veig<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBevXLqVii0F6x84njfUd28qL0VmGCpClfxKFnwIOybVS94bPf0c_7V64EkicdZQ89pIXAIjBgKlkpvXAlg-QD4RGCPIQGwbAxgw6fAUyAzxDNt-EOhnPZPcV37f1P86ZcNOntQIRqx2Q/s1600/IMG.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgBevXLqVii0F6x84njfUd28qL0VmGCpClfxKFnwIOybVS94bPf0c_7V64EkicdZQ89pIXAIjBgKlkpvXAlg-QD4RGCPIQGwbAxgw6fAUyAzxDNt-EOhnPZPcV37f1P86ZcNOntQIRqx2Q/s1600/IMG.jpg" height="320" width="215" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Hui fa ja un any que no estàs</div>
<div style="text-align: center;">
et veig, però no estàs.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
No obstant et veig</div>
<div style="text-align: center;">
quan mire per la finestra,</div>
<div style="text-align: center;">
prenent el sol a la teua cadira,</div>
<div style="text-align: center;">
eixe solet que tant t'agradava,</div>
<div style="text-align: center;">
que entrava al teu riurau.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
El riurau de la teua caseta,</div>
<div style="text-align: center;">
on vas nàixer</div>
<div style="text-align: center;">
i vas viure fins al final.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
A la caseta entre i et veig,</div>
<div style="text-align: center;">
i sé que no estàs, però et veig</div>
<div style="text-align: center;">
assegut a la xicoteta cadira</div>
<div style="text-align: center;">
al costat de la ximenera,</div>
<div style="text-align: center;">
calfan-te amb un foc menut</div>
<div style="text-align: center;">
al que li tires rametes</div>
<div style="text-align: center;">
amb les estenalles</div>
<div style="text-align: center;">
agafades per les teues mans</div>
<div style="text-align: center;">
lleugerament tremoloses.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Et pense i et veig, </div>
<div style="text-align: center;">
i sé que estàs,</div>
<div style="text-align: center;">
perquè del meu pensament,</div>
<div style="text-align: center;">
del nostre pensament,</div>
<div style="text-align: center;">
no te n'has anat mai.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Ni ho faràs.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Et veig, però no estàs i sí estàs al mateix temps.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
A tu, iaio, que fa un any ens vas deixar,</div>
<div style="text-align: center;">
sorprenent-nos, com sempre feies, fins l'últim moment.</div>
<div style="text-align: center;">
Gràcies per haver deixat que ens acomiadarem de tu,</div>
<div style="text-align: center;">
gràcies per haver-nos-ho deixat sempre tan fàcil.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Continuem recordan-te, continuem estiman-te</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-84744659537249708772015-03-31T18:00:00.000+02:002015-04-06T16:48:41.309+02:00OpcionsCom aquella cabra que va pel camí còmode de la muntanya, <br />
sap que té aliment segur, però eixa herba comença a avorrir-la. <br />
<br />
De sobte un nou camí s'obri davant d'ella, és un camí ple de bots i pedres, però no li importa perquè és aventurera i el camí pla pel que passeja ja comença a cansar-li.<br />
<br />
El nou camí està ple de noves herbes i colorides flors, però no sap si hi haurà alguna verinosa.<br />
<br />
Què ha de triar la cabra: seguritat i monotonia? risc i aventura?<br />
<br />
Al cap i a la fi, no sap si cap dels dos camins la portaran al cim de la muntanya.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-20777968240247319262015-03-30T20:09:00.000+02:002015-03-30T20:09:14.164+02:00Tant<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-LidHr8X_mMY/T-8zfEkZMcI/AAAAAAAAAiM/0-aLQkrz_jc/s1600/Sin%2Bt%C3%ADtulo-3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-LidHr8X_mMY/T-8zfEkZMcI/AAAAAAAAAiM/0-aLQkrz_jc/s1600/Sin%2Bt%C3%ADtulo-3.jpg" height="262" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Tant,</div>
<div style="text-align: center;">
tantíssim ha sigut el que ens has donat</div>
<div style="text-align: center;">
que ara el dolor per no tenir-te ha esdevingut milers de papallones</div>
<div style="text-align: center;">
que tornen</div>
<div style="text-align: center;">
i tornaran cada primavera</div>
<div style="text-align: center;">
per recordar-nos a tu, i traure'ns un somriure.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I eixes primaveres són cada dia</div>
<div style="text-align: center;">
des de que ja no estàs.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I d'aquesta manera no te n'has anat,</div>
<div style="text-align: center;">
segueixes ací.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Sempre</div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-43393803084392090762015-03-30T00:25:00.000+02:002015-04-06T16:48:32.727+02:00FinalsEtapes que passen<br />
Sentiments que s'esvaeixen<br />
Llibres que acaben<br />
Lletres corrent per la pantalla del cine<br />
<br />
Buit que arriba<br />
Dolor que l'ompli<br />
<br />
Finals tristos <br />
Finals necessaris<br />
<br />
Futur que arriba<br />
Passat que se'n va<br />
Vida que transcorre<br />
<br />
Finals<br />
<br />
FiPatríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-84822496191814043552014-08-17T13:39:00.001+02:002014-08-17T13:39:47.203+02:00L'eterna joventut<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbFp8bhP7JDhjrEXBBH6YyklOeWGipjdG7kWyk2D1tfm1aq3IVVAJjPR6OUaSGWl2mt_U9tyO6SZG0h3tTbKKy9NfGvWAlM7Ud5XyL_pZHqwC8u2SXMiLAP9sK-nY509Jckvei-RbyCm8/s1600/IMG_4041.JPG" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhbFp8bhP7JDhjrEXBBH6YyklOeWGipjdG7kWyk2D1tfm1aq3IVVAJjPR6OUaSGWl2mt_U9tyO6SZG0h3tTbKKy9NfGvWAlM7Ud5XyL_pZHqwC8u2SXMiLAP9sK-nY509Jckvei-RbyCm8/s1600/IMG_4041.JPG" height="266" width="400" /></a></div>
<br />
<br />
Tantes històries, llegendes, tants contes, misteris al seu voltant.<br />
L'eterna joventut, la gran buscada al llarg dels segles,<br />
tants suposats remeis que prometien aconseguir-la.<br />
<br />
I res, al final tot promeses buides.<br />
Evident, clar, tractant-se de l'eterna joventut: la impossible eterna joventut.<br />
<br />
Impossible?<br />
<br />
Què és la joventut? Què és l'eternitat?<br />
<br />
La joventut és al cap i a la fi no tindre arrugues, tindre la pell estirada i fina?<br />
Amb aquest cos perfecte, si s'aconseguira, però una ment esgotada, seria jove?<br />
Crec que la joventut es porta a dins.<br />
<br />
L'eternitat és per a sempre o per a tota la vida?<br />Si és per a sempre, seria possible que una ment es mantenira jove i fresca,<br />
absorbint morts d'éssers estimats al llarg dels segles?<br />
Si és per a tota la vida, no és sinó estar fresc i jove fins l´últim dia?<br />
<br />
Amb açò, no podem tots posseir l'eterna joventut?<br />
Jo diria que sí, i que només nosaltres ens podem guanyar l'eterna joventut.<br />
<br />
Sorprendre's per la vida, riure com un xiquet, no deixar mai de pensar ni aprendre,<br />
estimar com el primer dia, ballar i cantar, plorar i cridar, viure amb passió...<br />
<br />
Ara que coneixeu l'elixir de l'eterna joventut, l'aneu a prendre?Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-2022769716716466512014-08-14T17:56:00.005+02:002017-06-22T00:17:44.009+02:00Terra calenta<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnl2RylKg_tqp-8NbTJlMmvtC9JSJK1t5UBTVNF1IP-LxrR6xR8dlgbfWR6JenqveQ4vXh1YBA4aHKQ2FGwAXL_TnkqZlJHxmsq654rxN0Vc40-Hm_Xt8O32NEJeDA4VCIuavgiwKVXs/s1600/2013-09-06+20.31.27.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhxnl2RylKg_tqp-8NbTJlMmvtC9JSJK1t5UBTVNF1IP-LxrR6xR8dlgbfWR6JenqveQ4vXh1YBA4aHKQ2FGwAXL_TnkqZlJHxmsq654rxN0Vc40-Hm_Xt8O32NEJeDA4VCIuavgiwKVXs/s1600/2013-09-06+20.31.27.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
Mire el cel ataronjat mentre deixe els meus peus sobre una terra,</div>
<div style="text-align: center;">
encara calenta pel sol,</div>
<div style="text-align: center;">
que alberga una biodiversitat desconeguda.</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Tants kilòmetres per dalt, i per baix.</div>
<div style="text-align: center;">
Jo emmig.</div>
<div style="text-align: center;">
Què insignificant i afortunada em senc</div>
<div style="text-align: center;">
per formar part d'aquesta màgica naturalesa. </div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-4646477274043431742014-01-30T18:53:00.002+01:002014-01-30T18:53:42.606+01:00MonstresPassege pels corredors fent ús d'una completa crítica,<br />
escrita a un bloc de fulles blanques amb una lletra impecable<br />
eixida de la més distingida ploma.<br />
<br />
Aleshores m'enfonse en les coves de la memòria per fugir,<br />
però allí, m'atrapa el monstre.<br />
<br />Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-85050480462430110812013-10-06T12:17:00.000+02:002013-10-06T12:17:15.323+02:00El bes que calma els critsTinc ganes de cridar-te que t'estime.<br />
<br />
Ho escriuria a totes les pedres del riu,<br />
als romers de les muntanyes i a les corfes de les ametles.<br />
<br />
Ho escriuria a les cues dels peixos,<br />
a les punxes dels eriços i als bigots de les gambes.<br />
<br />
Ho escriuria a un paper que lligaria a les potes de tots els coloms,<br />
ho escriuria als núvols, ho escriuria a l'aire.<br />
<br />
Ho cridaria.<br />
<br />
Aleshores et bese, i amb això en tinc prou.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-60232406657635478912013-10-06T12:12:00.001+02:002013-10-06T12:12:33.189+02:00Saber l'amor<div style="text-align: center;">
No volia i no sabia si passava, </div>
<div style="text-align: center;">
i aleshores t'estimava. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Va passar i t'estimava, </div>
<div style="text-align: center;">
i ho vaig voler. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I volent-nos estimar, i sabent-ho</div>
<div style="text-align: center;">
el temps va passar. </div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I tu</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
I jo</div>
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
<div style="text-align: center;">
Els dos, </div>
<div style="text-align: center;">
i l'amor. </div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-52849650820541130012013-01-18T00:21:00.002+01:002013-02-05T16:52:45.411+01:00Les roses seques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-dCpt9Ons2wY/UPgxvc6ZlfI/AAAAAAAAA8U/KQPkhUoljZM/s1600/2013-01-16+12.45.40.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="300" src="http://4.bp.blogspot.com/-dCpt9Ons2wY/UPgxvc6ZlfI/AAAAAAAAA8U/KQPkhUoljZM/s400/2013-01-16+12.45.40.jpg" width="400" /></a></div>
<br />
<div style="text-align: center;">
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">Ell havia de
partir, ella volia tenir-lo, <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">l'enamorat li
buscava una cosa que guardar, <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">buscava
margarides, li buscava clavells <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">però totes les
flors que trobava, als pocs dies s'havien desfet. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">L'últim dia era
ja, abans de la seua partida, <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">qui sap si
tornaria, qui sap si arribaria. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">Es coneix que
passejava, dijous a mitja nit, <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">quan una dona va
trobar, amb cabells descolorits.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">- Diuen que
busques per a la teua estimada un record que ha de durar, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">qui sap si dies, qui
sap si mesos o anys. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">- Et demane, per
favor, que compartisques el secret, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">d</span>emà hauré d'anar-me'n i encara no tinc
res.</div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<br /></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">De la cistella va
traure una flor que no havia vist mai, <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">com una ceba es
posaven aquells pètals tan delicats. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">- És ben
preciosa, com s'anomena? Quants diners em costarà? </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">- És una rosa, i
el preu serà barat. </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">No m'hauràs de donar res, però a canvi de la seua bellesa, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">un dolor hauràs de suportar, les seues punxes et foradaran la pell, i la sang
et correrà.<o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">- Al costat del
de la meua ànima, eixe dolor de bon gust el podré suportar. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA"><br /></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">Va agafar la rosa
i cap a casa va anar. <o:p></o:p></span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">Va passar molt de
temps, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">ell no va tornar, </span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">però la rosa tota la vida al costat d’ella va estar,</span></div>
</div>
<div class="MsoNormal">
<div style="text-align: center;">
<span lang="CA">i tan seca com el seu cor la flor va quedar. <o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA"><br /></span>
<span lang="CA"><br /></span>
<div style="text-align: left;">
<span lang="CA">Ací la versió de Fran Xapa: <a href="http://franxapeitor.blogspot.com.es/2013/02/las-rosas-secas.html?spref=fb">http://franxapeitor.blogspot.com.es/2013/02/las-rosas-secas.html?spref=fb</a></span></div>
</div>
</div>
Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-72974906984884924242012-10-07T23:22:00.001+02:002012-10-07T23:22:33.961+02:00Sang i alcoholAnsiosa, ja no li queda quasi il·lusió, sap que un poc li'n queda perquè d'altra manera no aniria.<br />
Cada vegada que es veuen acaba pitjor, què vol? No ho sap, o sí? Què sap, d'això o de la seua vida?<br />
Qui és ell i qui és ella mateixa?<br />
<br />
Sent fred, cabells banyats i sabó per l'escot, dins la dutxa se sent si cap més confosa.<br />
<br />
Li ve al cap la indiferència que mostra de vegades el seu amant. Si li agradara la tractaria millor, si no li agradara la deixaria anar. L'exagerat egocentrisme del comte de les mentides li provoca una ràbia que entorpeix els seus moviments i sense voler es fa un tall a la cama amb la fulleta d'afaitar i la sang li cau, i la dutxa es torna roja, i la mà al tapar-se la ferida. Allarga el braç i agafa l'alcohol deixant un rastre d'aigua i sang pel terra.<br />
<br />
Seu a la dutxa, enrotllada, i es tira l'alcohol, que li brama, li cou, li crema la ferida oberta.<br />
<br />
Apreta les dents.<br />
<br />
Li fa mal.<br />
<br />
No obstant, més s'estima aquest mal que la incertesa del cor.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-66725317597370209112012-07-06T20:44:00.003+02:002012-07-06T20:44:47.184+02:00No eres realArribes a nosaltres des de la més tendra infància disfressada entre pirates i vaixells,<br />
entre històries de fades voladores, de voltes al món, de viatgers incansables.<br />
<br />
Vens a recordar-nos que existeixes entre el vol dels pardalets o les carreres dels grans felins.<br />
<br />
Ens fas creure que te tenim al mirar la mar, al endinsar-nos en la muntanya, al obrir els braços al vent.<br />
Quan botem des d'una pedra cap a l'aigua, quan correm pel mig de camins solitaris, quan llegim un bon llibre.<br />
<br />
Però no existeixes, no eres real; o sí que ho eres? ho eres ací, ho eres amb nosaltres?<br />
<br />
<a href="http://174.121.246.149/images/stories/playa_saltar.jpg" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"><img border="0" height="155" src="http://174.121.246.149/images/stories/playa_saltar.jpg" width="200" /></a>Què difícil és trobar-te, assaborir-te, gaudir-te enmig d'aquesta vida esquemàtica, ordenada, previsible.<br />
Què difícil és trobar-te a tu de veritat, no a tots aquells que es fan passar per tu.<br />
<br />
Si existeixes de veritat, per on pares, llibertat?<br />
<br />Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-29247178765259939472011-12-19T14:13:00.000+01:002011-12-19T15:19:35.113+01:00Un món meu<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvFoOhfirkQwV5pT0X9p0GOWgB0rMTyrHD7_dCxRfO9U5R_U-r8NryZTZypPol0kVuLstX9hhsLQNyJr-idhTZ-jtKy2EU6DGXOW1v3cy4TgpJ56kRugf_VUHebBTM5oq_VZXFNeG_znE/s1600/murcia.JPG"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 400px; height: 344px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgvFoOhfirkQwV5pT0X9p0GOWgB0rMTyrHD7_dCxRfO9U5R_U-r8NryZTZypPol0kVuLstX9hhsLQNyJr-idhTZ-jtKy2EU6DGXOW1v3cy4TgpJ56kRugf_VUHebBTM5oq_VZXFNeG_znE/s400/murcia.JPG" border="0" alt=""id="BLOGGER_PHOTO_ID_5687830491222926162" /></a><br /><br />Des d'ací dalt veig tota la ciutat. <br />Veig fins i tot alguns pobles allà lluny. <br />Veig núvols i muntanyes, edificis i el cel. <br />Veig arbres i pedres, avingudes i cables de la llum. <br />Però no veig ni una sola persona. <br />Ningú destaca per l'entramat de ciment que tinc per baix dels meus peus.<br /><br /><br />Estic segura que hi ha per allà gent que està fent-se amb luxes de tota classe només per la satisfacció de pensar que l'estan mirant; hi haurà altres que estalviaran en coses bàsiques per poder tindre un cotxe d'alta gama, gent que vol aparentar per damunt de totes les coses, que només parlen d'ells, gent que vol estar en tot només per destacar. També hi haurà gent genial i grandíssima que haurà aportat alguna cosa a la humanitat i la majoria de la gent del seu voltant no tindrà ni idea. Tant els uns com els altres, ara, als meus ulls, passen desapercebuts.<br /><br />I és que és així; només uns pocs d'entre milers tenen un nom que la gent reconeix, només uns pocs han aportat a la societat alguna cosa important, igual que també hi ha altres que ho han fet i no estan tenint el reconeixement merescut. <br /><br />No tots podem aportar coses a la humanitat, això està clar. Aleshores, què queda?<br />Doncs hui des d'ací dalt he descobert que en realitat sí hi ha persones que han fet coses per mi, i han suportat causes que m'afecten i em preocupen, i eixes persones sí han fet alguna cosa pel món, però pel meu món. <br /><br />I tots tenim un món propi, cadascun dels desconeguts amb els que m'estic creuant ténen un món, perquè si tots formarem part d'un mateix món, seriem insignificants. <br />Jo ara estic pensant amb açò, altre estarà pensant que ha de fer-se el llit en arribar, altre pensarà en que fa temps que no veu a un vell conegut, altre estarà pensant com s'organitzarà la vesprada d'estudi. Cadascuna d'aquestes persones té altres persones importants i imprescindibles, persones de les que segurament no hauré sentit mai parlar. <br /><br />No em cal que hagen sentit parlar de mi, no em cal escoltar el meu nom allà per on vaja, no m'importa ni com me mire ni com pense de mi qui no pertanyerà mai al meu món.<br /><br />Així ens quedem, cadascú amb el seu món. No podré aportar res al planeta, però aportaré molt al meu món, al Món de Patri i dels seus, que a la vegada forma part d'altres mons absolutament increïbles.Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-80476139276856773162011-09-01T23:36:00.001+02:002011-09-01T23:57:51.378+02:00No és tan bona la perfecció<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcouUSBFa04rm-TvPZNp3Nc6p9gVb6AQ8W77nSFQ9HXQzO3mL0V5DH-T4DAcu37oD85wl6b1-fwUkmHmI1HYLJPlH3h-3pBHuKHTOFArZbkL7beGFzHvhOkTOwP-fjWKYxOg8qMs3RlEv2/s200/2090001854_71d87c9326.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="display:block; margin:0px auto 10px; text-align:center;cursor:pointer; cursor:hand;width: 200px; height: 179px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjcouUSBFa04rm-TvPZNp3Nc6p9gVb6AQ8W77nSFQ9HXQzO3mL0V5DH-T4DAcu37oD85wl6b1-fwUkmHmI1HYLJPlH3h-3pBHuKHTOFArZbkL7beGFzHvhOkTOwP-fjWKYxOg8qMs3RlEv2/s200/2090001854_71d87c9326.jpg" border="0" alt="" /></a><div style="text-align: justify;"><blockquote></blockquote><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span></span>Buscar la perfecció de manera</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>constant ens fa ser més</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>imperfectes encara, més </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>infeliços i perdre'ns la part més</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>bonica de la vida. </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span></span>Lamentablement és inevitable</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>per a molts intentar aconseguir-la, </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>encara quan la salut i la felicitat</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>s'han de veure perjudicades. </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>Aleshores te n'adones que per </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span></span>ser perfecte estàs deixant de </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span></span>ser perfecte, per tant estàs sent</div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>més imperfecte.
<br /></div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>Aleshores és quan tens una </div><div style="text-align: justify;"><span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span> </span>vida caòtica que no vols tindre. </div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-83871803376646673682011-08-16T23:55:00.000+02:002011-08-17T00:20:39.698+02:00Quan et destrueixes lentament<a href="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ9u2FODtQxWGOHDcucbN1HPKOYMO9fznA626x4sONF9cChy48TcA" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:left; margin:0 10px 10px 0;cursor:pointer; cursor:hand;width: 197px; height: 256px;" src="http://t2.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcQ9u2FODtQxWGOHDcucbN1HPKOYMO9fznA626x4sONF9cChy48TcA" border="0" alt="" /></a>
<br />Tindre un "desig de la teua vida" és bonic, de fet és preciós, però de vegades fa mal de tant que el desitges. <div>El desig de la meua vida és ser veterinària, tinc eixe desig des de que tinc memòria, el continue tenint i el tindré fins que l'aconseguisca. L'he tingut tan lluny algunes vegades que pensava que no arribaria ni a tastar-lo de prop. La vida no m'ho ha posat molt fàcil, el destí s'ha divertit posant-me obstacles que encara no sé ni com he pogut superar. Ara, per fi, almenys, estic camí d'aconseguir-ho, almenys ja estic estudiant per a tindre-ho a les meues mans. </div><div>
<br /></div><div>M'encanta, m'encisa, em torna boja pensar que tindré la capacitat de curar, de donar vida, de donar benestar i felicitat a uns éssers tan extraordinaris com són els nostres, generalment infravalorats per molts, companys els animals. </div><div>
<br /></div><div>Qualsevol que em puga veure pensarà: "si tant li agrada la veterinària, si és el somni de la seua vida, i ha aconseguit entrar a la carrera i tindren quasi mitja superada, quin és el problema?". Doncs el problema és que quan has dedicat tota la vida a imaginar una cosa, però és tan dur aconseguir-ho, tens por de no arribar. El problema és que la meua vida és la meua carrera i sí, això és genial, però també em va destruint per dins. Quan no em va tant bé com em podria anar, és com si la meua vida... fracassara, eixe és el sentiment, fracàs. La sensació que això que tens tan a prop pot fugir a la primera de canvi. La sensació de que t'estàs exigint però no pots fer tant com vols, aleshores venen la ràbia i la frustració i, amb elles, la sensació de que no podràs amb tot, que et ve gran, que no vas a aconseguir-ho, que no saps per on agafar-ho. </div><div>
<br /></div><div>Hi ha dies molt bons, dies bons, dies no tan bons i dies pèssims... he superat coses més difícils que aquesta, i ho puc aconseguir, però em fa tant de mal que de vegades pense això de "alerta amb el que dessitges, que es pot fer realitat". </div><div>
<br /></div><div>Espere ansiosa el dia de que puga mirar al passat i "descollonar-me en la seua cara" del que m'està costant aconseguir-ho, i dels dies tan horrorosos que estic patint, la majoria de vegades jo sola. Riure'm dels problemes com ara mateix, de tant en tant, faig amb els "pedruscos" que em van aparèixer enmig del camí i que ara queden tan llunyans, i que damunt en van fer enfortir més del que qualsevol altra cosa ho haguera fet. </div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-16646119326975637052011-04-22T00:03:00.000+02:002011-04-22T01:33:50.429+02:00El temps que no veiem passar.<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqPpVuTNytVG3tfapB-7LtFX5KAlbBjtOBzk7RWvZnMhNTfnoSPnTXiTtBUP1xx4RMDu2WwFI-nC7_OCTfLb9CALmPfoI4gEjWpEFddqHa0HfYx9HkzLVbdYxuSv8HwOeeZMOipcLNG0I/s1600/abuelo1_med.jpg" onblur="try {parent.deselectBloggerImageGracefully();} catch(e) {}"><img style="float:right; margin:0 0 10px 10px;cursor:pointer; cursor:hand;width: 320px; height: 240px;" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiqPpVuTNytVG3tfapB-7LtFX5KAlbBjtOBzk7RWvZnMhNTfnoSPnTXiTtBUP1xx4RMDu2WwFI-nC7_OCTfLb9CALmPfoI4gEjWpEFddqHa0HfYx9HkzLVbdYxuSv8HwOeeZMOipcLNG0I/s320/abuelo1_med.jpg" border="0" alt="" id="BLOGGER_PHOTO_ID_5598161431801269010" /></a>Generació ni-ni, està de moda, què anem a fer-li... <div>Hui mateix he sentit per la tele una cosa que pensava que no sentiria mai; un xicon de ja ni més ni menys que vint-i-cinc anys havia denunciat els seus pares per no pagar-li 400 euros al mes per ni estudiar ni treballar, simplement fer el bambau. </div><div>La societat està perdent el nord, només espere que aquesta moda siga seguida per poca gent i dure poc. </div><div><br /></div><div>Ha sigut aquest migdia quan he escoltat aquesta notícia a la tele, i aquesta vesprada he anat a fer-li la visita a la meua iaia, i després de preguntar-me com m'anava la carrera s'ha lamentat dels pocs estudis que tenia ella. Als 11 anys va haver de deixar l'escola per cuidar dels animals i del seu germanet menut acabat de nàixer. Era només una xiqueta d'onze anys i ja li van llevar la oportunitat d'aprendre. Ara no ens parem a pensar que rebre formació és una oportunitat increïble, i que som molt afortunats de poder estudiar. </div><div>Passe molt de temps fora de casa, ara que estic estudiant a Múrcia; trobe a faltar a la família quan fa més d'un mes que no els veig, i l'altre dia vaig voler veure al meu iaio per la webcam i m'alegrava moltíssim veure la cara que posava impresionat per poder-me veure i parlar-me sense estar allí... qui anava a dir-li a eixe xiquet dels anys vint que anava a existir això i que a més ho podria disfrutar en primera persona?</div><div><br /></div><div>El que vull dir amb açò és que el temps avança sense que ens adonem de la quantitat de coses que canvien, i ja no cal anar tants anys enrere... jo recorde el primer mòvil que tenia uns dibuixets que es movien i era flipant. </div><div><br /></div><div>S'ha de mirar endavant sempre, però de tant en tant mirar de reüll el passat, per a no perdre el nord, per valorar el que tenim ara, per saber que tenim molta sort de viure en aquests temps de relativa facilitat i apreciar el que la vida ens dona; que no sempre és bo, clar està, però podria ser pitjor. </div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-39996018058035286892011-02-26T10:13:00.000+01:002011-02-26T10:45:36.349+01:00Núvols, margarides, tortura.<div style="text-align: center;"><span class="Apple-style-span"><u><br /></u></span></div><div style="text-align: center; "><span class="Apple-style-span"><u><br /></u></span></div>De vegades pense fins a quin punt és l'entorn el que decideix com som, vull dir la nostra "esència".<div>I es que som com som, i anar contra nosaltres és matar-nos lentament. </div><div><br /></div><div>De xicoteta jo era feliç mirant David el Gnomo o Heidi cada dia, amb les cintes VHS que ma mare em gravava. David el Gnomo vivia al bosc, el seu transport era una rabosa i es dedicava a curar animals; Heidi vivia a les muntanyes, era feliç corrent pel camp i jugant amb les cabres i sempre disposada a aprendre coses, i la ciutat l'apagava, com a mi. </div><div><br /></div><div>Al·lucinava quan Bella (La Bella y la Bestia) es posava a llegir a la font del poble amb les ovelles pel voltant, cantant feliç sense importar-li que la resta del poble diguera que era diferent. Em pareixia increïble com Pocahontas respectava el seu entorn i sentia eixa devoció per la Mare Natura... seria tan divertit arreglar la casa amb l'ajuda d'animalets com Blancanieves!</div><div><br /></div><div>I és que sóc així, i no vull creure que hi haja gent que tinga una "esència" malvada, però encara menys vull creure que vivim en un món tan roín com per a crear aquest tipus de bèsties que no mereixen l'aire que respiren. </div><div>Què li ha pogut passar al cap de l'home protagonista aquest dies de torturar cadellets indefensos? Ho fa sabent que està malament, o es que pensa que ho fa bé? Amb quina cara ix al carrer després d'haver colpejat, cremat, ofegat i altres barbaritats a éssers menudets? Acabats de nàixer, que no han pogut fer mal a ningú, i damunt a gossets, que donarien la vida pel seu amo.</div><div><br /></div><div>Desgraciadament no és l'únic. </div><div><br /></div><div><span class="Apple-style-span" style="font-family: verdana; "><span class="Apple-style-span"><span id="cita" style="margin-top: 0px; margin-right: 0px; margin-bottom: 0px; margin-left: 0px; padding-top: 0px; padding-right: 0px; padding-bottom: 0px; padding-left: 0px; z-index: 1; font-family: verdana, arial; "><span class="Apple-style-span">Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales. </span><span class="Apple-style-span">(Mahatma Gandhi)</span></span></span></span></div><div><br /></div><div> <span class="Apple-tab-span" style="white-space:pre"> </span><img src="http://t1.gstatic.com/images?q=tbn:ANd9GcTtOG8aSVzW1Y4oLj4EqRklNED1p5ofl1SzcHeLq9httbyJTHFO" /></div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-69395955803427331122011-02-09T01:08:00.000+01:002011-04-14T09:17:34.497+02:00Castells de sorraTot comença quan arribes a la platja, i escampes correctíssimament la tovallola, i et poses damunt d'ella: hui no t'embrutaràs de sorra... saps el que acaba passant sempre, després tens la sorra per tot arreu i no pots desfer-te d'ella en tot el dia, acaba plena la roba, en tens pels cabells, pel biquini. No, estic farta, aquesta vegada no m'embrute!<div>Però no t'agrada restringir-te a un espai tan xicotet, i més quan tens tota una platja per passejar; però just quan vas a alçar-te recordes que no t'agrada com et quedes després, i et quedes.</div><div><br /></div><div>Però de sobre el teu peu pareix que no et vol fer cas, i atrevit ix de la tovallola i els dits acaricien eixa sorra tan agradable, quasi havies oblidat el tacte que tenia, ara recordes per què t'agradava tant caminar per la platja. T'incorpores un poc per veure com els peus et desapareixen dins la sorra, i t'agrada. Just en eixe moment es quan penses que "potser hui no m'embrute...". I ixes, i comences a caminar per la platja i oblides la teua "zona segura". </div><div><br /></div><div>No contenta amb tindre sorra fins els turmells, penses que ja que estàs podries seure a terra, hui segur que és diferent als altres dies, i ho fas, i tens les cames plenes; i després les mans, els braços, et gites damunt la sorra, i el cel es veu bonic, el sol brilla i calfa, les ones de la mar fan un so molt agradable, els pardals pareixen estar cantant per a tu, i les flors brillen com mai. </div><div><br /></div><div>Rius, no saps per què, però rius a gust! Comences a amuntonar sorra, comences com un joc de xiquets, però a poc a poc veus que estàs fent un castell bonic, i el fas més gran, i més bonic si cap, i molt més gran... i quan ja estàs veient el teu castell perfecte ve una ona i se l'emporta, i et mulla tota.</div><div><br /></div><div>Ha tornat a passar, hui no ha sigut diferent: no tens castell, els sol ha desaparegut per l'horitzó, els pardals dormen tranquils als arbres i tu estàs mullada, tens fred i per suposat, estàs plena de sorra, com cada dia que t'aventures a eixir de la tovallola perquè creus que acabarà bé. </div><div><br /></div><div>El més curiós és que de sobre ja no hi ha platja, ni hi ha sorra, ni res de tot això... la realitat és una història que es repeteix cada vegada que coneixes algú que t'agrada, no vols emocionar-te, no vols deixar-te portar, però t'inciten a fer-ho; pareix que tot va bé (he dit bé? va perfecte!) i quan penses que sí ha valgut la pena obrir-te, que has fet bé donant-te una oportunitat, vas i plash, ni hi ha sol, ni hi ha castell... estàs tu mullada, plena de sorra i amb la sensació de ser una estúpida xiqueta que creu que el seu castell de sorra estarà ací, al menys, un temps. </div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-333282086660264676.post-21602206724531960922010-11-16T10:14:00.000+01:002010-11-16T10:52:19.090+01:00Falta de vara.<a href="http://www.youtube.com/watch?v=9Q8bascdOLk&feature=player_embedded">http://www.youtube.com/watch?v=9Q8bascdOLk&feature=player_embedded</a><div><br /></div><div>Aquest és un vídeo que m'ha arribat mitjançant un esdeveniment que tenia com a títol "el millor invent del món". </div><div><br /></div><div>He estat mirant i, és molt trist però, de veritat existeix. </div><div>Com a idea no és roïna, de fet és molt bona, però no l'ús al que l'empresa el dirigeix. </div><div>Consisteix en una "càpsula" situada dins els bars i les discoteques arreu d'argentina.</div><div><br /></div><div>L'anunci comença dient que als homes els encanta anar al bar amb els amics, el problema que tenen: les novies. Acte seguit apareix un xic que diu que se'n va al bar i darrere ix una xica "com posseïda pel dimoni" cridant-li. </div><div>I quina és la solució? Una cabina on entres i et recrea diversos ambients, entre ells et pots "teletransportar" al cinema, al supermercat, a l'aeroport, cuidant ta huela, un nadó o una amiga desconsolada (??!!!!) i altres opcions per a que el miserable acte de mentir siga el més variat i estètic possible. </div><div><br /></div><div>És a dir, que les dones no deixen anar al bar als amics (em sent ofesa, no totes som així), la possible solució és mentir (despreciable) i el vídeo acaba dient que amb les cabines, més homes contents i menys parelles trencades (les parelles que sobreviuen gràcies a aquesta cabina deuen ser unes parelles molt tristes i superficials, basades en la intolerància i la falsetat).</div><div><br /></div><div>A ningú se li havia ocorregut crear estes cabines per si reps QUALSEVOL tipus de cridada, ja sigues HOME O DONA i necessites contestar; però clar, la cosa mereix ser inventada per a una causa en la que els homes es senten bé per poder enganyar a la xicona... de puta mare. </div><div><br /></div><div>Ells, per altra banda, no pensen que les xiques puguen fer el mateix amb ells? Jo crec que els homes que fan ús d'aquesta "cosa" mereixen que la dona estiga amb un altre tio al llit i que si ells criden elles entren a la cabina i puguen dir coses com: "estic a un velatori" o "estic cuinant per a tu, carinyet".</div><div><br /></div><div>Açò ha aparegut quan pensava que no podia haver res més miserable que els anuncis d'AXE. </div><div>Gràcies empreses per seguir mantenint viu el sentiment de que els homes sou superiors, cada dia esteu contribuint un poc a que dones deixen de viure (per tant, de no deixar anar al bar als homes) per la violència de gènere. </div><div><br /></div><div>I per a que quede clar, no és l'invent el que em cabreja, sinó la imatge de possessives que se'ls dóna a les dones i la cara dura que se'ls posa als homes, que done fe que n'hi ha que mai farien això. </div><div><br /></div><div>He dit. </div>Patríciahttp://www.blogger.com/profile/05755069753633390921noreply@blogger.com0