Disfrutem ballant açò que hem volgut ballar tantes vegades.
Ballem açò que no té nom, inventem els passos segons canvie la música.
Disfrutem de sentir les mans a la cintura i la respiració a l'orella
mentre el compàs ens porta on siga que hagem d'anar.
Potser no inventem cap ball, potser no acabem cap cançó,
però ballem fins que no aguanten més els nostres peus,
fins que ens falte l'aire, mentre ens faça mal tot de tant de riure.
Escoltem el ritme, deixem-nos portar,
oblidem com són la salsa, el tango, el vals.
Inventem els nostres passos segons canvie la música.
i al cantó han xiulat
divendres, 4 d’agost de 2017
dilluns, 19 de juny de 2017
...
dissabte, 11 de març de 2017
dilluns, 16 de gener de 2017
PRESENTACIÓ
divendres, 13 de gener de 2017
FRED
com es va apagar el sol al nostre càlid desert sense nits, no ho puc explicar.
Desitjava amb tanta força un final diferent, que m'amargava profundament saber amb tota certesa que no tornariem a aquell ahir on tot estava ple de llum.
Malgrat tot no aconseguia veure un final, ni un futur, ni un altre principi.
La pausa, el fred, m'estava matant.
diumenge, 3 de maig de 2015
Et veig
Hui fa ja un any que no estàs
et veig, però no estàs.
No obstant et veig
quan mire per la finestra,
prenent el sol a la teua cadira,
eixe solet que tant t'agradava,
que entrava al teu riurau.
El riurau de la teua caseta,
on vas nàixer
i vas viure fins al final.
A la caseta entre i et veig,
i sé que no estàs, però et veig
assegut a la xicoteta cadira
al costat de la ximenera,
calfan-te amb un foc menut
al que li tires rametes
amb les estenalles
agafades per les teues mans
lleugerament tremoloses.
Et pense i et veig,
i sé que estàs,
perquè del meu pensament,
del nostre pensament,
no te n'has anat mai.
Ni ho faràs.
Et veig, però no estàs i sí estàs al mateix temps.
A tu, iaio, que fa un any ens vas deixar,
sorprenent-nos, com sempre feies, fins l'últim moment.
Gràcies per haver deixat que ens acomiadarem de tu,
gràcies per haver-nos-ho deixat sempre tan fàcil.
Continuem recordan-te, continuem estiman-te
dimarts, 31 de març de 2015
Opcions
Com aquella cabra que va pel camí còmode de la muntanya,
sap que té aliment segur, però eixa herba comença a avorrir-la.
De sobte un nou camí s'obri davant d'ella, és un camí ple de bots i pedres, però no li importa perquè és aventurera i el camí pla pel que passeja ja comença a cansar-li.
El nou camí està ple de noves herbes i colorides flors, però no sap si hi haurà alguna verinosa.
Què ha de triar la cabra: seguritat i monotonia? risc i aventura?
Al cap i a la fi, no sap si cap dels dos camins la portaran al cim de la muntanya.
sap que té aliment segur, però eixa herba comença a avorrir-la.
De sobte un nou camí s'obri davant d'ella, és un camí ple de bots i pedres, però no li importa perquè és aventurera i el camí pla pel que passeja ja comença a cansar-li.
El nou camí està ple de noves herbes i colorides flors, però no sap si hi haurà alguna verinosa.
Què ha de triar la cabra: seguritat i monotonia? risc i aventura?
Al cap i a la fi, no sap si cap dels dos camins la portaran al cim de la muntanya.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)