Hui mateix he sentit per la tele una cosa que pensava que no sentiria mai; un xicon de ja ni més ni menys que vint-i-cinc anys havia denunciat els seus pares per no pagar-li 400 euros al mes per ni estudiar ni treballar, simplement fer el bambau.
La societat està perdent el nord, només espere que aquesta moda siga seguida per poca gent i dure poc.
Ha sigut aquest migdia quan he escoltat aquesta notícia a la tele, i aquesta vesprada he anat a fer-li la visita a la meua iaia, i després de preguntar-me com m'anava la carrera s'ha lamentat dels pocs estudis que tenia ella. Als 11 anys va haver de deixar l'escola per cuidar dels animals i del seu germanet menut acabat de nàixer. Era només una xiqueta d'onze anys i ja li van llevar la oportunitat d'aprendre. Ara no ens parem a pensar que rebre formació és una oportunitat increïble, i que som molt afortunats de poder estudiar.
Passe molt de temps fora de casa, ara que estic estudiant a Múrcia; trobe a faltar a la família quan fa més d'un mes que no els veig, i l'altre dia vaig voler veure al meu iaio per la webcam i m'alegrava moltíssim veure la cara que posava impresionat per poder-me veure i parlar-me sense estar allí... qui anava a dir-li a eixe xiquet dels anys vint que anava a existir això i que a més ho podria disfrutar en primera persona?
El que vull dir amb açò és que el temps avança sense que ens adonem de la quantitat de coses que canvien, i ja no cal anar tants anys enrere... jo recorde el primer mòvil que tenia uns dibuixets que es movien i era flipant.
S'ha de mirar endavant sempre, però de tant en tant mirar de reüll el passat, per a no perdre el nord, per valorar el que tenim ara, per saber que tenim molta sort de viure en aquests temps de relativa facilitat i apreciar el que la vida ens dona; que no sempre és bo, clar està, però podria ser pitjor.