diumenge, 3 de maig del 2015

Et veig


Hui fa ja un any que no estàs
et veig, però no estàs.

No obstant et veig
quan mire per la finestra,
prenent el sol a la teua cadira,
eixe solet que tant t'agradava,
que entrava al teu riurau.

El riurau de la teua caseta,
on vas nàixer
i vas viure fins al final.

A la caseta entre i et veig,
i sé que no estàs, però et veig
assegut a la xicoteta cadira
al costat de la ximenera,
calfan-te amb un foc menut
al que li tires rametes
amb les estenalles
agafades per les teues mans
lleugerament tremoloses.

Et pense i et veig,
i sé que estàs,
perquè del meu pensament,
del nostre pensament,
no te n'has anat mai.

Ni ho faràs.

Et veig, però no estàs i sí estàs al mateix temps.


A tu, iaio, que fa un any ens vas deixar,
sorprenent-nos, com sempre feies, fins l'últim moment.
Gràcies per haver deixat que ens acomiadarem de tu,
gràcies per haver-nos-ho deixat sempre tan fàcil.

Continuem recordan-te, continuem estiman-te

dimarts, 31 de març del 2015

Opcions

Com aquella cabra que va pel camí còmode de la muntanya,
sap que té aliment segur,  però eixa herba comença a avorrir-la.

De sobte un nou camí s'obri davant d'ella, és un camí ple de bots i pedres,  però no li importa perquè és aventurera i el camí pla pel que passeja ja comença a cansar-li.

El nou camí està ple de noves herbes i colorides flors, però no sap si hi haurà alguna verinosa.

Què ha de triar la cabra: seguritat i monotonia? risc i aventura?

Al cap i a la fi, no sap si cap dels dos camins la portaran al cim de la muntanya.

dilluns, 30 de març del 2015

Tant


Tant,
tantíssim ha sigut el que ens has donat
que ara el dolor per no tenir-te ha esdevingut milers de papallones
que tornen
i tornaran cada primavera
per recordar-nos a tu, i traure'ns un somriure.

I eixes primaveres són cada dia
des de que ja no estàs.

I d'aquesta manera no te n'has anat,
segueixes ací.

Sempre

Finals

Etapes que passen
Sentiments que s'esvaeixen
Llibres que acaben
Lletres corrent per la pantalla del cine

Buit que arriba
Dolor que l'ompli

Finals tristos
Finals necessaris

Futur que arriba
Passat que se'n va
Vida que transcorre

Finals

Fi