entre històries de fades voladores, de voltes al món, de viatgers incansables.
Vens a recordar-nos que existeixes entre el vol dels pardalets o les carreres dels grans felins.
Ens fas creure que te tenim al mirar la mar, al endinsar-nos en la muntanya, al obrir els braços al vent.
Quan botem des d'una pedra cap a l'aigua, quan correm pel mig de camins solitaris, quan llegim un bon llibre.
Però no existeixes, no eres real; o sí que ho eres? ho eres ací, ho eres amb nosaltres?
Què difícil és trobar-te, assaborir-te, gaudir-te enmig d'aquesta vida esquemàtica, ordenada, previsible.Què difícil és trobar-te a tu de veritat, no a tots aquells que es fan passar per tu.
Si existeixes de veritat, per on pares, llibertat?
