I es que som com som, i anar contra nosaltres és matar-nos lentament.
De xicoteta jo era feliç mirant David el Gnomo o Heidi cada dia, amb les cintes VHS que ma mare em gravava. David el Gnomo vivia al bosc, el seu transport era una rabosa i es dedicava a curar animals; Heidi vivia a les muntanyes, era feliç corrent pel camp i jugant amb les cabres i sempre disposada a aprendre coses, i la ciutat l'apagava, com a mi.
Al·lucinava quan Bella (La Bella y la Bestia) es posava a llegir a la font del poble amb les ovelles pel voltant, cantant feliç sense importar-li que la resta del poble diguera que era diferent. Em pareixia increïble com Pocahontas respectava el seu entorn i sentia eixa devoció per la Mare Natura... seria tan divertit arreglar la casa amb l'ajuda d'animalets com Blancanieves!
I és que sóc així, i no vull creure que hi haja gent que tinga una "esència" malvada, però encara menys vull creure que vivim en un món tan roín com per a crear aquest tipus de bèsties que no mereixen l'aire que respiren.
Què li ha pogut passar al cap de l'home protagonista aquest dies de torturar cadellets indefensos? Ho fa sabent que està malament, o es que pensa que ho fa bé? Amb quina cara ix al carrer després d'haver colpejat, cremat, ofegat i altres barbaritats a éssers menudets? Acabats de nàixer, que no han pogut fer mal a ningú, i damunt a gossets, que donarien la vida pel seu amo.
Desgraciadament no és l'únic.
Un país, una civilización se puede juzgar por la forma en que trata a sus animales. (Mahatma Gandhi)
Malgrat que sone a "frikada" avui he vist un capítol dels Simpson on els dofins es rebel·len contra els humans, es senten humiliats i rebaixats. És una mica fantasiós, però si no respectes el teu entorn el teu entorn es torna contra tu.
ResponEliminaDe fet la natura ja s'està tornant contra nosaltres... i és que ens ho tenim merescut.
ResponElimina