Un món meu

Des d'ací dalt veig tota la ciutat.
Veig fins i tot alguns pobles allà lluny.
Veig núvols i muntanyes, edificis i el cel.
Veig arbres i pedres, avingudes i cables de la llum.
Però no veig ni una sola persona.
Ningú destaca per l'entramat de ciment que tinc per baix dels meus peus.


Estic segura que hi ha per allà gent que està fent-se amb luxes de tota classe només per la satisfacció de pensar que l'estan mirant; hi haurà altres que estalviaran en coses bàsiques per poder tindre un cotxe d'alta gama, gent que vol aparentar per damunt de totes les coses, que només parlen d'ells, gent que vol estar en tot només per destacar. També hi haurà gent genial i grandíssima que haurà aportat alguna cosa a la humanitat i la majoria de la gent del seu voltant no tindrà ni idea. Tant els uns com els altres, ara, als meus ulls, passen desapercebuts.

I és que és així; només uns pocs d'entre milers tenen un nom que la gent reconeix, només uns pocs han aportat a la societat alguna cosa important, igual que també hi ha altres que ho han fet i no estan tenint el reconeixement merescut.

No tots podem aportar coses a la humanitat, això està clar. Aleshores, què queda?
Doncs hui des d'ací dalt he descobert que en realitat sí hi ha persones que han fet coses per mi, i han suportat causes que m'afecten i em preocupen, i eixes persones sí han fet alguna cosa pel món, però pel meu món.

I tots tenim un món propi, cadascun dels desconeguts amb els que m'estic creuant ténen un món, perquè si tots formarem part d'un mateix món, seriem insignificants.
Jo ara estic pensant amb açò, altre estarà pensant que ha de fer-se el llit en arribar, altre pensarà en que fa temps que no veu a un vell conegut, altre estarà pensant com s'organitzarà la vesprada d'estudi. Cadascuna d'aquestes persones té altres persones importants i imprescindibles, persones de les que segurament no hauré sentit mai parlar.

No em cal que hagen sentit parlar de mi, no em cal escoltar el meu nom allà per on vaja, no m'importa ni com me mire ni com pense de mi qui no pertanyerà mai al meu món.

Així ens quedem, cadascú amb el seu món. No podré aportar res al planeta, però aportaré molt al meu món, al Món de Patri i dels seus, que a la vegada forma part d'altres mons absolutament increïbles.