diumenge, 22 d’agost del 2010

En un instant, en mil instants


Perquè és el temps que tarda en canviar-te la vida, un instant.

En un instant deixa d'estar algú al teu costat, així, de sobte, ja no està.
Perquè en només uns segons eres capaç d'adonar-te'n de que estimes algú o, per el contrari, que ja no l'estimes.
Hi ha vegades que dius alguna cosa que canvia el rumb de la teua vida, prens alguna decisió important. I es que per molt de temps que ho hages estat pensant, mentre ho pensaves tenies més d'una idea entre mans, però el moment en el que decideixes és això, un sol instant: ara no sé què fer, i un segon després la decisió ja està presa.

Al final la vida es redueix, ja no a moments com diuen, sinó a instants que marquen l'inici i el final d'eixos moments.

Hui tenia una gosseta dolça com la mel, un instant després ja no estava.
Et trobaré a faltar, Sira; a tu i a tots els instants que han fet que les nostres vides canviaren, per a millor, mentre em estat juntes.