Tantes històries, llegendes, tants contes, misteris al seu voltant.
L'eterna joventut, la gran buscada al llarg dels segles,
tants suposats remeis que prometien aconseguir-la.
I res, al final tot promeses buides.
Evident, clar, tractant-se de l'eterna joventut: la impossible eterna joventut.
Impossible?
Què és la joventut? Què és l'eternitat?
La joventut és al cap i a la fi no tindre arrugues, tindre la pell estirada i fina?
Amb aquest cos perfecte, si s'aconseguira, però una ment esgotada, seria jove?
Crec que la joventut es porta a dins.
L'eternitat és per a sempre o per a tota la vida?
Si és per a sempre, seria possible que una ment es mantenira jove i fresca,
absorbint morts d'éssers estimats al llarg dels segles?
Si és per a tota la vida, no és sinó estar fresc i jove fins l´últim dia?
Amb açò, no podem tots posseir l'eterna joventut?
Jo diria que sí, i que només nosaltres ens podem guanyar l'eterna joventut.
Sorprendre's per la vida, riure com un xiquet, no deixar mai de pensar ni aprendre,
estimar com el primer dia, ballar i cantar, plorar i cridar, viure amb passió...
Ara que coneixeu l'elixir de l'eterna joventut, l'aneu a prendre?
