diumenge, 6 d’octubre del 2013

El bes que calma els crits

Tinc ganes de cridar-te que t'estime.

Ho escriuria a totes les pedres del riu,
als romers de les muntanyes i a les corfes de les ametles.

Ho escriuria a les cues dels peixos,
a les punxes dels eriços i als bigots de les gambes.

Ho escriuria a un paper que lligaria a les potes de tots els coloms,
ho escriuria als núvols, ho escriuria a l'aire.

Ho cridaria.

Aleshores et bese, i amb això en tinc prou.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada