En un instant, en mil instants

Perquè és el temps que tarda en canviar-te la vida, un instant.

En un instant deixa d'estar algú al teu costat, així, de sobte, ja no està.

Perquè en només uns segons eres capaç d'adonar-te'n de que estimes algú o, per el contrari, que ja no l'estimes.

Hi ha vegades que dius alguna cosa que canvia el rumb de la teua vida, prens alguna decisió important. I es que per molt de temps que ho hages estat pensant, mentre ho pensaves tenies més d'una idea entre mans, però el moment en el que decideixes és això, un sol instant: ara no sé què fer, i un segon després la decisió ja està presa.

Al final la vida es redueix, ja no a moments com diuen, sinó a instants que marquen l'inici i el final d'eixos moments.

Hui tenia una gosseta dolça com la mel, un instant després ja no estava.

Et trobaré a faltar, Sira; a tu i a tots els instants que han fet que les nostres vides canviaren, per a millor, mentre em estat juntes.

Des del terrat

Allí estava jo anit, contemplant, pensativa, la enorme quantitat de gent que estava celebrant que el seu equip de futbol havia guanyat la lliga. Havia arribat allí atreta per la curiositat, després d'haver estat sentint els clàxons aparentment inesgotables dels cotxes d'uns quants aficionats guanyadors.
Sé que el futbol és un tema delicat, pareix que siga jo de les poques persones que no es senten atretes per aquest esport omnipresent hui en dia.

Fa goig, la veritat, observar eixa quantitat de gent unida, amb una mateixa idea, sentint-ho realment.
Tot i que m'agrada veure que, en aquesta decadent societat en la que cadascú pareix mirar sols dins d'ell mateix, la gent continua tenint somnis en comú, em va entristir veure aquell espectacle.

Cada dia moren xiquets de fam i de tristor, moren dones a mans de les seues parelles, espècies en perill d'extinció van desapareixent, el govern ens manipula com a marionetes amb els seus ineficaços i estúpids plans, el planeta no està bé (i soprenentment encara hi ha gent que pensa que el canvi climàtic "són els pares", hi ha gent que encara no sap quin tipus de residu va a cada contenidor).

Ja veig, açò no és tan important, eixa quantitat de gent no ha ixit al carrer per a cap assumpte de pes com els abans anomenats.
Ha ixit al carrer per celebrar que el "seu" equip ha guanyat una sèrie de partits i s'ha declarat campió. I ací trobem que paradoxament no guanyen res amb el triomf, i ho celebren; i que intentant fer un món millor guanyariem molt tots, però no som capaços d'unir-nos per causes importants.

No vull dir, que quede clar, que tinc una mala opinió sobre la gent a la que li agrada el futbol, alerta! Sols escric el que, mirant des del meu terrat, em va passar pel cap.

Potser quede esperança, si tots ens fem fans del planeta.

Caminem per terrenys dubtosos

Sempre decidint, ens passem la vida així.
Sovint són coses banals, sense importància, i que no comportaran cap conseqüència en un futur pròxim o llunyà. En canvi hi ha decisions que prens i saps que eixes sí són importants.
Parle d'aquelles coses que mentre les fem sabem que la nostra vida no quedarà així després d'allò, i tens por, perquè les persones tenim por; tenim una por ocasionada pel saber que vida només hi ha una.

Si sols hi haguera una opció de comprovar resposta... si sols poguerem veure el futur per conèixer les conseqüències d'una desició, però no podem, i cada pas que donem no sabem on ens portarà, pot ser que xafem un terreny dur, segur, que ens porte on volem anar, però també pot ser que posem el peu damunt d'un terreny que esvara i que ens porta a un lloc on no voliem anar.

Molt sovint, no dic que no, el camí ens ve marcat, però pensem en aventurar-nos per buscar un final que no té el perquè ser millor, però així ho pensem. Ara em pregunte si realment val la pena deixar passar de llarg el camí per ficar-te per senderoles que no tens ni idea de si et portaran a algun lloc.

Tots em sentit que potser ens em enganyat al decidir, ara jo estic així.

Per sort tots els camins porten a Roma.

Parlar de com

Parlar de com ens calfem el cap en cada instant per una cosa diferent.
De com sentim no sentir mai la felicitat absoluta, de com volem més (més pau, més temps, més eficàcia...), de com volem menys (menys dolor, menys guerres, menys fam al món...).
Parlar de com me n'he adonat que si no ens entristirem per les xicotetes tristeses, no ens alegrariem per les xicotetes alegries. I parlar de com sense les xicotetes alegries seria inaguantable el vore tanta misèria, malaltia, fam, mort (i el que es pitjor: un sofriment indefinit). Sofriment que veiem diàriament als mitjans de comunicació, i així ens quedem, de tant en tant, pensant què podem fer, no res, no podem fer res.
Qui vol no pot i qui pot no vol... és una de les lleis no escrites.
Per això ens posem tristos quan suspenem un examen, quan ens enfadem per qualsevol cosa. És per poder alegrar-nos després de coses tan simples com guanyar una partida a les cartes, vore un amic tropeçar quan per casualitat hi ha gent mirant-lo, creuar una mirada que no necessita explicació; perque eixes són les xicotetes alegries que ens fan superar el dolor que envolta el nostre planeta.

i entre apofisis dos enamorats

Estic a la biblioteca i intente tornar a mirar les fotos dels ossos per si el meu cap ara es concentra... però en el trajecte, els meus ulls es troben amb dos enamorats que estan a la planta de baix.

Els dos seuen tranquil·lament estudiant cadascú amb el seu llibre, el braç d'ell passa per darrere l'esquena d'ella i amb la ma li fa unes lleugeres picoretes pel braç. El cap d'ella descansa sobre el muscle d'ell i li posa la mà sobre la cuixa. les seues mirades es desvien un moment de la lectura per a creuar-se i els seus llavis dibuixen un lleu somriure mentre s'apropen fins que s'ajunten.

S'acaba l'escena, i igualment abraçats continuen amb la lectura, ell li seguix acariciant el braç.

Em sorprenc mirant la parella, i del cor m'ix un sospir.
Torne al meu llibre d'osteologia i comence de nou; apófisis coracoidea, tuberosidad deltoidea... i la meua concentració queda extinta de nou... pense en començar aquest blog.