Caminem per terrenys dubtosos

Sempre decidint, ens passem la vida així.
Sovint són coses banals, sense importància, i que no comportaran cap conseqüència en un futur pròxim o llunyà. En canvi hi ha decisions que prens i saps que eixes sí són importants.
Parle d'aquelles coses que mentre les fem sabem que la nostra vida no quedarà així després d'allò, i tens por, perquè les persones tenim por; tenim una por ocasionada pel saber que vida només hi ha una.

Si sols hi haguera una opció de comprovar resposta... si sols poguerem veure el futur per conèixer les conseqüències d'una desició, però no podem, i cada pas que donem no sabem on ens portarà, pot ser que xafem un terreny dur, segur, que ens porte on volem anar, però també pot ser que posem el peu damunt d'un terreny que esvara i que ens porta a un lloc on no voliem anar.

Molt sovint, no dic que no, el camí ens ve marcat, però pensem en aventurar-nos per buscar un final que no té el perquè ser millor, però així ho pensem. Ara em pregunte si realment val la pena deixar passar de llarg el camí per ficar-te per senderoles que no tens ni idea de si et portaran a algun lloc.

Tots em sentit que potser ens em enganyat al decidir, ara jo estic així.

Per sort tots els camins porten a Roma.