Tant,
tantíssim ha sigut el que ens has donat
que ara el dolor per no tenir-te ha esdevingut milers de papallones
que tornen
i tornaran cada primavera
per recordar-nos a tu, i traure'ns un somriure.
I eixes primaveres són cada dia
des de que ja no estàs.
I d'aquesta manera no te n'has anat,
segueixes ací.
Sempre
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada